Història sobre la vil·la Fortunatus de Fraga

La vil·la Fortunatus és una vil·la rural i  un dels jaciments rurals d’època romana que destaca per la seva importància històrica, econòmica i artística, situada a la vora de del riu Cinca a uns 4 kilòmetres de Fraga. És un dels exemples més importants de l’arquitectura romana d’Aragó. La vil·la va ser descoberta l’any 1979 per l’arqueòleg Francesc Tusset a finals del segle XX. Les excavacions van començar l’any 1926 al 1939. A finals de la dècada de 1980 va ser estudiada per la Universitat de Barcelona. La importància d’aquesta vil·la ve donada per tres motius:
1- Es tracta d’un conjunt arquitectònic molt complet.

2- La presència d’un important lot de sòls pavimentats amb mosaics.

3- La existència d’una basílica cristiana. [

La vil·la té un peristil, entorn un gran pati central envoltat de galeries cobertes i porticades. Es distribueix els espais dedicats a la vida pública o privada com termes, garatges, graners, estables o vivendes per esclaus o esclaus. El conjunt arquitectònic de la vil·la que s’ha conservat està datat al segle IV després de Crist. La vil·la estava distribuïda en una zona privada exclusivament per al propietari i la seva família, amb vàries habitacions envoltat en un petit atri el qual té 22 columnes. Comunicava amb la resta de l’edifici i el peristil a través d’una escalinata. Des de les galeries s’obrien diferents habitacions, destacant la recepció localitzada al sud i al extrem sud-oest de la vil·la on es localitza l’Aula de recepció. Des del sector sud-oest passem a l’àrea dels banys on s’han documentat part d’unes termes amb latrines i estàncies per al bany d’aigua freda (frigidarium) i el bany d’aigua calenta (caldarium). Al costat nord s’han identificat diversos garatges. Una part de l’angle sud-est, amb una construcció de caràcter religiós i de tipologia paleocristiana amb una planta basilical que s’instal·la quan el patrici es passa al cristianisme a mitjans del segle IV d.C. Dins de la basílica enterraven els morts. Aquesta es tracta d’un dels edificis religiosos del cristianisme aragonès que conserva una estructura de tres naus amb un baptisteri. Un dels elements més destacats en tot el peristil i part de la recepció són els mosaics que estaven fets de tessel·les, peces de diferents colors de forma cúbica, fetes de pedra calcària, de vidre o de ceràmica. L’artista les disposava sobre la superfície distribuint el color i la forma i aglomerats amb una massa de morter. D’aquestes destaca el calendari d’animals, en que cada mes estava representat per un animal diferent. No obstant, només se’ns n’ ha conservat tres: El cérvolà representa el mes de desembre. El conillà representa el mes d’abril i la primavera. El cavallà representa el mes de setembre.

Juntament amb aquest calendari destaca un mosaic amb una inscripció Fortu Natus, que dóna nom a la vil·la. En aquest mateix es troba, un crismó és la representació del monograma de Crist. Consisteix en les lletres gregues X i P, és dues primeres lletres del nom Crist en grec; a l’esquerra apareix l’alfa majúscula i a la dreta la omega minúscula, representant la primera i l’última lletra de l’alfabet grec, perquè Crist és el principi i el fi.

Un altre mosaic seria el d’Eros i Venus. Venus era una deessa romana associada amb l’amor i la bellesa i Eros era el déu de la luxúria, l’amor i el desig, també déu de la fertilitat.

Un altre mosaic es el de Eros i Psique. Eros com ja he esmentat abans era el déu de l’amor i el desig Psique fou una princesa que per la seva bellesa va provocar la gelosia a Afrodita.

I per últim tenim un mosaic formes geomètriques.

Es van poder recuperar restes escultòriques en especial una estàtua de marbre del déu Attis i una font en forma de dofí també de marbre de 23 metres de llarg, situat al jardí del peristil.

Al costat, de la vil·la, s’hi troben les termes que encara no han estat excavades. La manca de diners ha fet que encara no es puguin excavar.