BIBLIOGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Albesa
domingo, 6 de noviembre de 2011
Conclusió
CONCLUSIÓ
Per a fer aquest treball em vaig inspirar en l’època romana, ja que és un tema fonamental, és a dir, els romans són els nostres “pares”; d'ells ens ve tota la nostra cultura actual, les nostres creences, la forma d’ organització política , la llengua, les lleis.... I concretament per fer aquet treball m’ he basat en dos viles que s'han convertit en una font d’informació molt interessant de l’època antiga en la nostra terra:la vil·la de Fraga i la d’ Albesa. Amb la dificultat que comporta fer un treball d’ investigació, he intentat recopilar molta informació sobre la trajectòria d'aquestes dos viles, la seva evolució, qui hi vivia, com...i per aconseguir tot això he visitat els dos jaciments arqueològics.
Durant la realització del treball, he conegut els arqueòlegs que treballen in situ ens ambdós jaciments. A més, gràcies a la recerca realitzada en aquest treball, he pogut conèixer el magnífic treball que aquests realitzen sobre l'estudi de la història basant-se en les excavacions i les decobertes d’objectes antics ens els diferents estaments de la terra.
He intentat explicar les preguntes que tenia en ment abans de començar , i ho he aconseguit.
En començar aquest treball se'm van acudir moltíssimes preguntes i dubtes, que he anat resolent poc a poc, amb treball i dedicació, ha estat laboriós, però ha valgut la pena.
La principal conclusió d’aquest treball es fent la comparació d’aquestes dos vil·les m’he n’he adonat de les semblances que hi han entre elles. Les dues són vil·les romanes, de estructura similar, d’una família benestant la d’ Albesa però en canvi, la vil·la de Fraga era d’una família amb patrimoni escàs.
Les dues vil·les tenen similitud en les estances de la casa, les dos tenen un perystilium envoltat de galeries cobertes. Aquestes vil·les tenen cubiculas, el triclinium, sales de banys i termes (la de Fraga no excavada). Un element peculiar es troba a la vil·la de Fortunatus que té una basílica paleocristiana, de caire religiòs situat dins de la vil·la.
Dins de les vil·les s’han descobert estàtues que ens indiquen que eren fonts que tenien en el jardí.
Finalment en aquest treball he après l’ importància i la dificultat que hi ha darrere de l’estudi de les vil·les. M’he donat compte de com els arqueòlegs s’han d’esforçar però a l’hora també m’he n’he donat compte del gratificant que és tenir aquest treball, tot i que molta gent no valora l’esforç que fan.
Gràcies a l’estudi d'aquests professionals podem descobrir nous elements dels nostres avantpassats, com vivien, que menjaven, com s'organitzaven.... I el més important, gràcies aquest estudi podem comprendre la nostra actual forma de vida.
Doncs no podem entendre el nostre present sense saber i entendre el nostre passat, les nostres arrels.
Glossari
GLOSSARI :
Vil·la romana : era una morada rural amb unes edificacions que formaven el centre d’una propietat agrícola en la Roma Antigua. Constitueix un dels exemples més notables de l’edificació romana.
Viridarivm: Jardí
Cubicula: dormitoris
caldarium :bany d’aigua calenta
Frigidarium : bany d’aigua freda
Balnea: petites instal·lacions termals que comptaven amb tots els requisits dels banys: d’aigua calenta, freda, mig calenta.
Fauces: entrada a les cases i vil·les que es realitzava per mitjà d’un passadís.
Perystilium: estava format pel pati central que estava envoltat per les galeries del peristil que es comunicaven entre els diferents espais de la vil·la. Estaven decorades amb mosaics o parets pintades.
Triclinium: es l’espai reservat al menjador.
Cisterna: l’aigua de la pluja que s’escolia per les teulades, era recollida i conduïa cap a les cisternes on s’emmagatzemava com una petita reserva per a les necessitats de la vil·la.
taula de comparació entre les dues vil·les
vil.la Albesa | vil.la Fraga | |
època | Segle I al V dC | Segle II al VII dC |
propietari | Una família benestant | Fortunatus es el nom que rep la vil·la en honor al propietari, no obstant, no es una família benestant |
usos | És una vil·la, una residència senyorial. | Es una vil·la però amb una característica extranya, perquè dins de la vil·la tenia una basílica paleocristiana solament per a la família. |
tipus mosaic | Són mosaics repartits per tota la casa, són policroms(molts colors) de diferents formes geomètriques, que estaven fets de tessel·les, peces de diferents colors de forma cúbica, fetes de pedra calcària, de vidre o de ceràmica | El mosaic podia ser de diferents maneres: de formes geomètriques, de persones(Eros i venus). que estaven fets de tessel·les, peces de diferents colors de forma cúbica, fetes de pedra calcària, de vidre o de ceràmica Eren policroms(diferents colors) |
termes | Han estat trobades i excavades | Han estat trobades però encara no s’han excavat |
estances cases | La vil·la va ser una residència d’una sola planta subquadrangular Es tracta d’un edifici de grans dimensions que s’organitza a l’entorn d’un pati central de forma trapezial envoltat per quatre galeries. (perystilium no excavat)L’atri era utilitzat com a lloc de oci,de descans o per altres activitats. Al costat sud, s’han pogut trobar les termes,al nord,trobem un gran triclinium,a l’est trobem dues estances que s’accedia a través d’un passadís,a la zona oest tenim les cubicules. Aquestes estances eren les habitacions de dormir. | La vil·la té un peristil, entorn un gran pati central envoltat de galeries cobertes. La vil·la esta distribuïda en una zona privada per a la família, amb diferents habitacions envoltat en un petit atri, el qual comunicava amb la resta de l’edifici i el peristil. Al sector sud-oest l’àrea dels banys i les estàncies per al bany d’aigua calenta i freda. A l’altra part de l’angle sud-est hi havia la basílica paleocristiana de caràcter religiós. |
Any en què es va descobrir | 1961 | 1979 |
Qui va descobrir la vil·la? | Un veterinari d’Albessa el D.José Palau. | L’arqueòleg Francesc Tusset |
Com es va descobrir | Es va descobrir a causa de la instal·lació d’una conducció de reg, en la qual es van trobar un tros de mosaic | Es va descobrir de manera causal. |
Estàtues que s’han recuperat | Una font que hi apareix representada el cap de la Medusa. | Una estàtua de marbre del déu “Attis” i una font en forma de dofí, també de marbre de 23m de llarg, situat al jadí del peristil. |
Reformes que ha tingut la casa | No ha tingut cap reforma | La vil·la va ser reformada i transformada en una basílica pel culte cristià. |
Fotografies sobre la vil·la el Romeral
cartell de la vil·la
estructura de la vil·la
estances de la vil·la
termes
part del perystilium
perystilium
mosaic
mosaic
mosaic
cubicula
home mullant el mosaic per a què es vegi bé
mosaic
filtre d'oli de 1,20metre de profunditat
teulades de l'època
cubicula
A partir de la ratlla vermella són pedres de l'èpocaFotografies de la vil·la Fortunatus
zona del jardí
mosaic
tapa d'un sarcòfag
basílica paleocristiana
mosaic
escales de l'època
sarcòfags
mosaic
altar
mes de desembre
mes d'abril
mes de setembre
mosaic
porta principal
mosaic
termes
entrada a la vil·laUna troballa extraòrdinaria a la vil·la del Romeral
Durant el procés d’excavació s’ha pogut recuperar un bloc de pedra arenosa on s’havia esculpit el cap d’una figura de la mitologia clàssica. Es tracta de la representació de Medusa,segons la mitologia grega era un monstre femení que amb la mirada convertia la gent en pedra. Va ser trobada a 1 metre de profunditat.
El cap formava part d’una font monumental que se situaria a la zona dels banys o el jardí. El cap presenta un petit forat sota els llavis per on brollaria l’aigua.
Actualment on es troba al Museu de Lleida.
Història sobre la vil·la el Romeral d'Albesa
Segle I al V d.C
El Romeral va ser descoberta de forma causal, el mes de setembre del 1961 pel veterinari jubilat d’Albesa el D. José Palau que va trobar un petit mosaic. A partir d’aquest moment van col·laborar diferents persones del grup d’arqueologia de l’ institut d’estudis Ilerdenses. Entre els anys 1965 i 1968, es van retirar els mosaics per preservar-los d’una possible destrucció.
L’any 1995 l’ajuntament d’Albesa va encarregar la redacció del projecte i recuperació del conjunt arqueològic fins avui coneixent els canvis al llarg de 500 anys.
COM ÉS LA VIL·LA?
La vil·la va ser una residència rústica que posteriorment va ser abandonada. La residència d’una sola planta subquadrangular, estava ubicada correctament tenint en compte latitud, orientació, peculiaritats de cada regió i diferències del clima.
La segona fase d’ocupació es caracteritza per la construcció d’un edifici amb funció residencial. Es tracta d’un edifici de grans dimensions que s’organitza a l’entorn d’un pati central(perystilium) on aquest disposa d’un estany decoratiu que assenyala que aquests espais eren utilitzats com a lloc de descans, d’oci o per a activitats intel·lectual. El pati d’uns 400 metres quadrats de forma trapezial envoltat per quatre galeries d’uns 29 metres. Tot i així el perystilium encara no ha estat excavat. S’han delimitats tres costats d’un edifici:
Al costat sud, s’han pogut excavar algunes estances que pertanyen a al conjunt termal de la vil·la.
Al costat nord, trobem un gran triclinium destinats a espais de relació social, recepcions del propietari. És orientat a l’est perquè així arriben els raigs de sol i es manté una temperatura agradable.
Al costat est, trobem dues estances que s’accedia a través d’un passadís. L’habitació més propera a la gran sala va sofrir una evolució. Els treballs d’excavació van permetre documentar un senzill paviment que havia substituït un anterior paviment de mosaic. La segona estança encara no ha estat excavada. A l’extrem occidental trobem la cuina.
Al costat oest, s’ha identificat una gran sala utilitzada com a lloc d’ostatge i un conjunt de petites habitacions, una de les quals sembla el cubiculum (dormitori). Eren decorats amb mosaics policroms. L’habitació es comunicava amb el perystilium mitjançant un petit passadís pavimentat amb una obra formada amb petites peces de ceràmica.
Al costat sud, és la zona de tot l’edifici que es conserva en més mal estat, ja que ha estat malmès pels treballs de conreu que s’hi van dur a terme quan encara no es tenia constància de l’existència de la vil·la. Per aquest motiu ha estat descobert el conjunt termal. La vil·la va ser descoberta gràcies a una instal·lació de regs que es va fer uns 2000 després.
De la planta subquadrangular sobresurten habitacions més importants. Al costat de les habitacions es va trobar un forat d’1 metre de profunditat i tot cremat, era el filtre de l’oli.
La superfície de la vil·la és d’uns 3000 m quadrats. La majoria del sòl de les habitacions (cubiculum) estan decorats en mosaics. Hi havia dues estances que comunicaven amb el perystilium mitjançant un passadís cobert amb un paviment de terra batuda.
Les últimes excavacions indiquen que la vil·la no va ser destruïda violentament si no que va ser abandonada.
Història sobre la vil·la Fortunatus de Fraga
La vil·la Fortunatus és una vil·la rural i un dels jaciments rurals d’època romana que destaca per la seva importància històrica, econòmica i artística, situada a la vora de del riu Cinca a uns 4 kilòmetres de Fraga. És un dels exemples més importants de l’arquitectura romana d’Aragó. La vil·la va ser descoberta l’any 1979 per l’arqueòleg Francesc Tusset a finals del segle XX. Les excavacions van començar l’any 1926 al 1939. A finals de la dècada de 1980 va ser estudiada per la Universitat de Barcelona. La importància d’aquesta vil·la ve donada per tres motius:
1- Es tracta d’un conjunt arquitectònic molt complet.
2- La presència d’un important lot de sòls pavimentats amb mosaics.
3- La existència d’una basílica cristiana. [
Un altre mosaic seria el d’Eros i Venus. Venus era una deessa romana associada amb l’amor i la bellesa i Eros era el déu de la luxúria, l’amor i el desig, també déu de la fertilitat.
1- Es tracta d’un conjunt arquitectònic molt complet.
2- La presència d’un important lot de sòls pavimentats amb mosaics.
3- La existència d’una basílica cristiana. [
La vil·la té un peristil, entorn un gran pati central envoltat de galeries cobertes i porticades. Es distribueix els espais dedicats a la vida pública o privada com termes, garatges, graners, estables o vivendes per esclaus o esclaus. El conjunt arquitectònic de la vil·la que s’ha conservat està datat al segle IV després de Crist. La vil·la estava distribuïda en una zona privada exclusivament per al propietari i la seva família, amb vàries habitacions envoltat en un petit atri el qual té 22 columnes. Comunicava amb la resta de l’edifici i el peristil a través d’una escalinata. Des de les galeries s’obrien diferents habitacions, destacant la recepció localitzada al sud i al extrem sud-oest de la vil·la on es localitza l’Aula de recepció. Des del sector sud-oest passem a l’àrea dels banys on s’han documentat part d’unes termes amb latrines i estàncies per al bany d’aigua freda (frigidarium) i el bany d’aigua calenta (caldarium). Al costat nord s’han identificat diversos garatges. Una part de l’angle sud-est, amb una construcció de caràcter religiós i de tipologia paleocristiana amb una planta basilical que s’instal·la quan el patrici es passa al cristianisme a mitjans del segle IV d.C. Dins de la basílica enterraven els morts. Aquesta es tracta d’un dels edificis religiosos del cristianisme aragonès que conserva una estructura de tres naus amb un baptisteri. Un dels elements més destacats en tot el peristil i part de la recepció són els mosaics que estaven fets de tessel·les, peces de diferents colors de forma cúbica, fetes de pedra calcària, de vidre o de ceràmica. L’artista les disposava sobre la superfície distribuint el color i la forma i aglomerats amb una massa de morter. D’aquestes destaca el calendari d’animals, en que cada mes estava representat per un animal diferent. No obstant, només se’ns n’ ha conservat tres: El cérvolà representa el mes de desembre. El conillà representa el mes d’abril i la primavera. El cavallà representa el mes de setembre.
Juntament amb aquest calendari destaca un mosaic amb una inscripció Fortu Natus, que dóna nom a la vil·la. En aquest mateix es troba, un crismó és la representació del monograma de Crist. Consisteix en les lletres gregues X i P, és dues primeres lletres del nom Crist en grec; a l’esquerra apareix l’alfa majúscula i a la dreta la omega minúscula, representant la primera i l’última lletra de l’alfabet grec, perquè Crist és el principi i el fi.
Un altre mosaic seria el d’Eros i Venus. Venus era una deessa romana associada amb l’amor i la bellesa i Eros era el déu de la luxúria, l’amor i el desig, també déu de la fertilitat.
Un altre mosaic es el de Eros i Psique. Eros com ja he esmentat abans era el déu de l’amor i el desig Psique fou una princesa que per la seva bellesa va provocar la gelosia a Afrodita.
I per últim tenim un mosaic formes geomètriques.
Es van poder recuperar restes escultòriques en especial una estàtua de marbre del déu Attis i una font en forma de dofí també de marbre de 23 metres de llarg, situat al jardí del peristil.
Al costat, de la vil·la, s’hi troben les termes que encara no han estat excavades. La manca de diners ha fet que encara no es puguin excavar.
Vil·les romanes a Hispània
Les vil·les no van estar solament dedicades a les feines agrícoles (villae rusticae) sinó que també es va crear ambient de diversió, per passejar, per descansar (villae urbanae)... El resultat d’implantació agrària a Hispània es va fer present des de el segle III a.C. En el territori espanyol es troben nombrosos restes arqueològiques de vil·les romanes. Les excavacions que s’han portat a terme a Espanya solament ha estat un 40% de la superfície. Es coneixen més de 500 vil·les. Aquestes vil·les tenen una edificació domèstica en un espai central que on s’ubica el atri. La majoria d’aquestes vil·les tenen influència hel·lenística (influència grega). A Hispania s’ha estudiat tres tipus de vil·les:
- De nucli peristil amb ambients de recepció, com per exemple la de vil·la de Aguilafuente a Segovia
- Amb ambients de habitació secundaria, com per exemple la vil·la de Pujol de Benicató a Castelló
- De peristil únic espai al descobert, com per exemple la vil·la de El Santiscal en Arcos de
la Frontera.
Un altre vil·la de caràcter marítim seria la de A Coruña la vil·la de Centroña en Pontedeume o la vil·la de Camp de Valdés a Gijón.
I exemples de vil·les romanes:
Vil·la romana d’Olmeda a Palencia, vil·la romana de Almenara-Puras a Valladolid, vil·la romana de Camarzana de Tera a Zamora, vil·la romana de Toralla a Vigo, vil·la romana de Camesa de Rebolledo a Cantabria, vil·la romana de Bruñel a Jaén, vil·la romana de Ròtova a Valencia, vil·la romana de Río Verde a Marbella
Metodologia
El primer que vaig fer va ser quedar amb la tutora per anotar l’evolució de les investigacions i com podríem fer el treball.
Seguidament vaig trucar a l’ajuntament de Fraga i vaig preguntar els horaris i dies en què la vil·la estava oberta i em van donar hora pel dimecres 10 de juliol a les 10:00. En aquesta visita em va acompanyar la tutora, la Laura Dejuan i la Mercè Terres, la professora d’ història de l’art.
La visita ens la va fer el guia que treballa allí; mentrestant jo anava anotant allò que anava explicant i fent fotografies.
La segona qüestió que vaig fer va ser tornar a trucar a l’ajuntament d’Albesa però aquesta vegada perquè em donessin els horaris.
Vaig anar-hi el 15 d’agost. A partir d’aquí vaig buscar més informació per internet i vaig començar a elaborar el treball.
Un cop fet això, amb el material que vaig anar recollint vaig començar a fer el treball de recerca i començant a preparar el blog.
He tingut dificultat a l’hora de fer el treball perquè ha set pesant però gratificant. A l’hora de fer el blog, perquè no el sabia utilitzar, falta de temps i organitzar la informació.
Hipòtesi del treball
Dins de la nostra societat hi ha moltes persones que es pregunten com eren abans les ciutats, qui vivia abans que nosaltres, com es relacionaven entre ells i moltes coses més.
Molts pobles o ciutats han descobert ja sigui a dins o a uns quants kilòmetres de la ciutat jaciments arqueològics d'època romana, destacats per la seva importància històrica, econòmica i artística.
Per tant, centraré el meu estudi en com eren les vivendes, on estaven situades, com estaven distribuïdes, quines peces tenien, com eren els mosaics que les decoraven, les diferents estances de la casa, , quantes persones hi podrien viure ja sigui que formessin part de la família, esclaus...
I finalment faré una comparació sobre les diferents vil·les dels dos pobles.
Introducció
El treball de recerca que he elegit per investigar ha estat sobre les vil·les romanes d'Albesa i Fraga. L'he escollit perquè és un treball interessant, curiós i a la vegada molt gratificant, saber com vivien els romans, com estaven distribuïdes les cases, a què estaven destinades les diferents habitacions.. etc.
A part de tot això que ja he comentat, m' agrada moltíssim la història, en concret la dels romans. Aquest treball ha estat molt teòric i pràctic ja que consistia en visitar la vil·la Fortunatus de Fraga i la vil·la El Romeral d'Albesa i buscar informació per internet, per tal d’elaborar una comparació entre els dos jaciments arqueològics.
El primer de tot que vaig fer va ser visitar la vil·la Fortunatus i després la vil·la del Romeral. A continuació vaig buscar més informació per internet i seguidament vaig començar a fer el treball.
A part de tot això que ja he comentat, m' agrada moltíssim la història, en concret la dels romans. Aquest treball ha estat molt teòric i pràctic ja que consistia en visitar la vil·la Fortunatus de Fraga i la vil·la El Romeral d'Albesa i buscar informació per internet, per tal d’elaborar una comparació entre els dos jaciments arqueològics.
El primer de tot que vaig fer va ser visitar la vil·
Agraïments
Aquest treball el vull agrair a la meva tutora, la Laura Dejuan,ja que sense ella no l’hagués pogut fer. També els hi vull agrair el treball als ajuntaments de Fraga i Albesa i als arqueòlegs i als propietaris de la vil·la Fortunatus i la vil·la d’Albesa.
Índex
- Agraïments
- Introducció
- Hipòtesi de treball
- Metodologia
- Vil·les romanes a Hispania
- Vil·la Fortunatus de Fraga
- Vil·la el Romeral d' Albesa
- Una troballa extraòrdinaria
- Comparació
- Bibliografia i webgrafia
- Introducció
- Hipòtesi de treball
- Metodologia
- Vil·les romanes a Hispania
- Vil·la Fortunatus de Fraga
- Vil·la el Romeral d' Albesa
- Una troballa extraòrdinaria
- Comparació
- Bibliografia i webgrafia
Suscribirse a:
Entradas (Atom)