Tipus de vivendes a l'antiga Roma

Podem classificar les vivendes de l’antiga Roma en tres tipus:

1.    Domusàfou l’habitatge que era de les famílies benestants a les ciutats romanes, no obstant els luxes varien segons les possibilitats de cada família. Constava d’un pis o màxim dos. Les domus eren de planta rectangular i estava tancada a l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres. Es considerava el tipus de casa urbana.

A partir del S.II aC, la domus sofreix una petita variació, a conseqüència de l’expansió mediterrània i la influència creixent que la civilització hel·lenística exerceix sobre els seus conqueridors converteixen les cases senyorials, en mansions sumptuoses. Com per exemple: el centre vital de la casa es trasllada a l’atri, nous espais més especialitzats com el triclini i la cuina.

INSULA

Les insules són blocs de pisos de lloguer de cinc o sis plantes. El llogater utilitzava les habitacions segons les seves necessitats, és a dir, no tenien ús determinat.

Des de l’exterior, el més destacable són els nombrosos balcons i finestres de la façana. Els materials de construcció eren de fusta però la mala qualitat dels materials provocaven esfondraments i incendis. 

Es construïen al voltant d’un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven al carrer.

Aquestes insules no disposaven de conduccions d’aigua: calia anar-se a buscar a la font  pública, i molts utilitzaven les comunes públiques.

VIL·LA:

Els romans més benestants solien tenir una casa de camp, anomenada vil·la, situada en un lloc amb un bon clima, en una terra fèrtil a prop d’un riu o del mar.

Hi ha dos tipus de vil·la:

·         La vil·la rústicaàl’edifici central d’una explotació agrícola. Al principi era una cabana d’una sola estança i un pati central o corral amb una cisterna per recollir l’aigua de la pluja. Més tard, es van anar agregant al voltant del pati noves dependències amb usos específics: menjador, els habitatges dels esclaus, els estables dels bous i cavalls, el galliner... L’amo tenia sovint una part de la vil·la rústica agençada més o menys luxosament com a residència de camp.

·         La vil·la urbanaà Si el propietari no era prou ric quan anava al camp s’estava en les millors habitacions de la vil·la rústica o en una casa modesta. Però amb molt latifundistes es feien construir magnífiques vil·les en indrets de bellesa paisatgística.

Solien tenir totes les comoditats imaginables fins i tot calefacció a l’hivern. L’estructura d’aquestes vil·les era molt variada, però, en general s’hi accedia directament pel peristil. Les habitacions s’agrupaven en edificis diferents comunicats entre si per passadissos coberts. L’envoltaven horts, petits boscos i jardins.

Comparació d'un dels mosaics de cada vil·la

El primer mosaic va ser trobat a la vil·la de fraga (Fortunatus). Actualment esta al museu de Saragossa. Normalment els mosaics es  fabricaven per decorar la casa. En aquest mosaic podem veure Eros i Psique, uns joves que s’abracen. Psique aixeca una punta del seu mantell i Eros aixeca una cesta amb flors vermelles. Falta un tros del mosaic. El contorn d’aquest mosaic és de formes geomètriques.

El segon mosaic va ser trobat a la vil·la del Romeral (Albesa). Actualment esta molt ben conservat a la mateixa vil·la. En aquest mosaic podem veure que esta fixat al terra. En el mosaic apareixen diverses formes geomètriques en forma de rombos.

Segons els mosaics que tenien les vil·les es pot saber de quina classe social eren o quin patrimoni tenien.

Video de la Vil·la Fortunatus

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Albesa

http://www.rap.cat/online/rap_16_17/5.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/Villa_Fortunatus

http://www.romanicoaragones.com/33-Bajocinca/990467-FragaVF.htm

http://www.patrimonioculturaldearagon.com/patr/bien.detallei.do?ID_BIEN=12326

http://www.redaragon.com/turismo/que_hacer/default.asp?accion=pagina&CosaQueHacer_ID=1798

http://www.caiaragon.com/es/actividades/index.asp?idAct=72&idSeccion=6&idTipo=80&idloc=4

Conclusió

CONCLUSIÓ

Per a fer aquest treball em vaig inspirar en l’època romana, ja que és un tema fonamental, és a dir, els romans són els nostres “pares”; d'ells ens ve tota la nostra cultura actual, les nostres creences, la forma d’ organització política , la llengua, les lleis.... I concretament per fer aquet treball m’ he basat en dos viles que s'han convertit en una font d’informació molt interessant de l’època antiga en la nostra terra:la vil·la de Fraga i la d’ Albesa.  Amb la dificultat que comporta fer un treball d’ investigació, he intentat recopilar molta informació sobre la trajectòria d'aquestes dos viles, la seva evolució, qui hi vivia, com...i per aconseguir tot això he visitat els dos jaciments arqueològics.

Durant la realització del treball, he conegut els arqueòlegs que treballen in situ ens ambdós jaciments.  A més, gràcies a la recerca realitzada en aquest treball, he pogut conèixer el magnífic treball que aquests realitzen sobre l'estudi de la història basant-se en les excavacions i les decobertes d’objectes antics ens els diferents estaments de la terra.  

He intentat explicar les preguntes que tenia en ment abans de començar  , i ho he aconseguit.

En començar aquest treball se'm van acudir moltíssimes preguntes i dubtes, que he anat resolent poc a poc, amb treball i dedicació, ha estat laboriós, però ha valgut la pena.

La principal conclusió d’aquest treball es fent la comparació d’aquestes dos vil·les m’he n’he adonat de les semblances que hi han entre elles. Les dues són vil·les romanes, de estructura similar, d’una família benestant la d’ Albesa però en canvi, la vil·la de Fraga era d’una família amb patrimoni escàs.

Les dues vil·les tenen similitud en les estances de la casa, les dos tenen un perystilium envoltat de galeries cobertes. Aquestes vil·les tenen cubiculas, el triclinium, sales de banys i termes (la de Fraga no excavada). Un element peculiar es troba a la vil·la de Fortunatus que té una basílica paleocristiana, de caire religiòs situat  dins de la vil·la.

Dins de les vil·les s’han descobert estàtues que ens indiquen que eren fonts que tenien en el jardí.

Finalment en aquest treball he après l’ importància i la dificultat que hi ha darrere de l’estudi de les vil·les. M’he donat compte de com els arqueòlegs s’han d’esforçar però a l’hora també m’he n’he donat compte del gratificant que és tenir aquest treball, tot i que molta gent no valora l’esforç que fan.

Gràcies a l’estudi d'aquests professionals podem descobrir nous elements dels nostres avantpassats, com vivien, que menjaven, com s'organitzaven.... I el  més important, gràcies aquest estudi podem comprendre la nostra actual forma de vida.

Doncs no podem entendre el nostre present sense saber i entendre el nostre passat, les nostres arrels.

Glossari

GLOSSARI :

Vil·la romana : era una morada rural amb unes edificacions que formaven el centre d’una propietat agrícola en la Roma Antigua. Constitueix un dels exemples més notables de l’edificació romana.

Viridarivm: Jardí

Cubicula: dormitoris

caldarium :bany d’aigua calenta

 Frigidarium : bany d’aigua freda

Balnea: petites instal·lacions termals que comptaven amb tots els requisits dels banys: d’aigua calenta, freda, mig calenta.

Fauces: entrada a les cases i vil·les que es realitzava per mitjà d’un passadís.

Perystilium: estava format pel pati central que estava envoltat per les galeries del peristil que es comunicaven entre els diferents espais de la vil·la. Estaven decorades amb mosaics o parets pintades.

Triclinium: es l’espai reservat al menjador.

Cisterna: l’aigua de la pluja que s’escolia per les teulades, era recollida i conduïa cap a les cisternes on s’emmagatzemava com una petita reserva per a les necessitats de la vil·la.

taula de comparació entre les dues vil·les

	vil.la Albesa	vil.la Fraga
època	Segle I al V dC	Segle II al VII dC
propietari	Una família benestant	Fortunatus es el nom que rep la vil·la en honor al propietari, no obstant, no es una família benestant
usos	És una vil·la, una residència senyorial.	Es una vil·la però amb una característica extranya, perquè dins de la vil·la tenia una basílica paleocristiana solament per a la família.
tipus mosaic	Són mosaics repartits per tota la casa, són policroms(molts colors) de diferents formes geomètriques,  que estaven fets de tessel·les, peces de diferents colors de forma cúbica, fetes de pedra calcària, de vidre o de ceràmica	El mosaic podia ser de diferents maneres: de formes geomètriques, de persones(Eros i venus).  que estaven fets de tessel·les, peces de diferents colors de forma cúbica, fetes de pedra calcària, de vidre o de ceràmica Eren policroms(diferents colors)
termes	Han estat trobades i excavades	Han estat trobades però encara no s’han excavat
estances cases	La vil·la va ser una residència d’una sola planta subquadrangular Es tracta d’un edifici de grans dimensions que s’organitza a l’entorn d’un pati central de forma trapezial envoltat per quatre galeries. (perystilium no excavat)L’atri era utilitzat com a lloc de oci,de descans o per altres activitats. Al costat sud, s’han pogut trobar les termes,al nord,trobem un gran triclinium,a l’est trobem dues estances que s’accedia a través d’un passadís,a la zona oest tenim les cubicules. Aquestes estances eren les habitacions de dormir.	La vil·la té un peristil, entorn un gran pati central envoltat de galeries cobertes. La vil·la esta distribuïda en una zona privada per a la família, amb diferents habitacions envoltat en un petit atri, el qual comunicava amb la resta de l’edifici i el peristil. Al sector sud-oest l’àrea dels banys i les estàncies per al bany d’aigua calenta i freda. A l’altra part de l’angle sud-est hi havia la basílica paleocristiana de caràcter religiós.
Any en què es va descobrir	1961	1979
Qui va descobrir la vil·la?	Un veterinari d’Albessa el D.José Palau.	L’arqueòleg Francesc Tusset
Com es va descobrir	Es va descobrir a causa de la instal·lació d’una conducció de reg, en la qual es van trobar un tros de mosaic	Es va descobrir de manera causal.
Estàtues que s’han recuperat	Una font que hi apareix representada el cap de la Medusa.	Una estàtua de marbre del déu “Attis” i una font en forma de dofí, també de marbre de 23m de llarg, situat al jadí del peristil.
Reformes que ha tingut la casa	No ha tingut cap reforma	La vil·la va ser reformada i transformada en una basílica pel culte cristià.