Tipus de vivendes a l'antiga Roma

Podem classificar les vivendes de l’antiga Roma en tres tipus:

1.    Domusàfou l’habitatge que era de les famílies benestants a les ciutats romanes, no obstant els luxes varien segons les possibilitats de cada família. Constava d’un pis o màxim dos. Les domus eren de planta rectangular i estava tancada a l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres. Es considerava el tipus de casa urbana.

A partir del S.II aC, la domus sofreix una petita variació, a conseqüència de l’expansió mediterrània i la influència creixent que la civilització hel·lenística exerceix sobre els seus conqueridors converteixen les cases senyorials, en mansions sumptuoses. Com per exemple: el centre vital de la casa es trasllada a l’atri, nous espais més especialitzats com el triclini i la cuina.

INSULA

Les insules són blocs de pisos de lloguer de cinc o sis plantes. El llogater utilitzava les habitacions segons les seves necessitats, és a dir, no tenien ús determinat.

Des de l’exterior, el més destacable són els nombrosos balcons i finestres de la façana. Els materials de construcció eren de fusta però la mala qualitat dels materials provocaven esfondraments i incendis. 

Es construïen al voltant d’un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven al carrer.

Aquestes insules no disposaven de conduccions d’aigua: calia anar-se a buscar a la font  pública, i molts utilitzaven les comunes públiques.

VIL·LA:

Els romans més benestants solien tenir una casa de camp, anomenada vil·la, situada en un lloc amb un bon clima, en una terra fèrtil a prop d’un riu o del mar.

Hi ha dos tipus de vil·la:

·         La vil·la rústicaàl’edifici central d’una explotació agrícola. Al principi era una cabana d’una sola estança i un pati central o corral amb una cisterna per recollir l’aigua de la pluja. Més tard, es van anar agregant al voltant del pati noves dependències amb usos específics: menjador, els habitatges dels esclaus, els estables dels bous i cavalls, el galliner... L’amo tenia sovint una part de la vil·la rústica agençada més o menys luxosament com a residència de camp.

·         La vil·la urbanaà Si el propietari no era prou ric quan anava al camp s’estava en les millors habitacions de la vil·la rústica o en una casa modesta. Però amb molt latifundistes es feien construir magnífiques vil·les en indrets de bellesa paisatgística.

Solien tenir totes les comoditats imaginables fins i tot calefacció a l’hivern. L’estructura d’aquestes vil·les era molt variada, però, en general s’hi accedia directament pel peristil. Les habitacions s’agrupaven en edificis diferents comunicats entre si per passadissos coberts. L’envoltaven horts, petits boscos i jardins.